Arrels i història
ON SOM?
El nostre municipi forma part de la comarca catalana de l’Alta Ribagorça dins de la demarcació de l’Alt Pirineu i Aran, a la província de Lleida.
Geogràficament, aplega els paratges fronterers entre Catalunya i Aragó del curs nord de la Noguera Ribagorçana a les planes i clotades de Tor i Suert, just a les confluències de les valls del Baliera, Barravés i Boí, així com les valls de Peranera, Erta i Llevata en la seva part més oriental, ja a tocar del Pallars Jussà.
La vila del Pont de Suert n’és la capital municipal, comarcal i el centre de serveis i administratiu.
D’ON SORGIM I ON ANEM?: Arrels i història
Les arrels històriques del terme municipal del Pont de Suert s'endinsen directament a l'edat mitjana.
És en aquesta època, com succeeix a la resta dels Pirineus, que neixen els diferents pobles i viles del municipi sota la protecció i governança de senyors feudals i de l'Església.
En el nostre cas seran els barons d'Erill, més tard ascendits a comtes, i els abats del Monestir de Santa Maria de Lavaix els qui n'administraren i n'impulsaran el poblament. Sota aquesta doble administració civil i eclesiàstica, fructificarà el magnífic patrimoni artístic que avui custodiem com el nostre llegat cultural més preuat.
El Comtat d'ErillEls Erill són considerats una de les nissagues immemorials dels comtats catalans de la Marca Hispànica de Carlemany. Des del seu fortí d'Erillcastell, les ruïnes del qual encara sobreviuen com a testimoni de la seva influència, foren els grans senyors i mecenes del nostre municipi i comarca.
Fins i tot en l'aspecte llegendari, l’anomenat Bernat Roger d'Erill fou un dels nou cavallers que acompanyaren la campanya contra els sarraïns d’Otger Cataló, un cavaller mític en qui recau la fabulosa i imaginada llegenda fundacional del nostre país: Catalunya.
Vista d'Erillcastell, Bé Cultural d'Interès Nacional. 
Inoqua (2008)
El Monestir de Santa Maria de LavaixMalgrat que avui només en queden algunes restes anegades per l'embassament d'Escales, aquesta institució religiosa fou qui regí amb mà de ferro durant segles els destins de les nostres valls.
De fet, la majoria de béns culturals del terme són edificacions religioses que en depenien des d'antic. En destaca principalment l'església de Santa Maria de Viu de Llevata, el temple documentat més antic de l'Alta Ribagorça, d'una depurada sobrietat romànica del tot corprenedora.
El símbol del poder dels abats es materialitza en el rústec, defensiu i rotund Palau Abacial del Pont de Suert, bastit en el tombant del segle XV al XVI i que actualment és la seu de l'Arxiu Comarcal de l'Alta Ribagorça.
Ruïnes del monestir de Lavaix, avui ja desaparegudes. La desamortització dels béns eclesiàstics del s. XIX provocà l'abandonament del cenobi.
Més enllà de l’època medieval hi hagué altres episodis històrics que influïren i tingueren impacte en la història local, com ara la cruenta guerra del Pallars, amb els atacs ferotges del comte Hug Roger III, o les de Successió, del Francès i carlines, aquestes dues darreres ja al s. XIX.
La vila del Pont de Suert a final del s. XIX era una població petita, centrada en la pagesia, però que ja destacava per ser centre de la menestralia i el comerç del territori ribagorçà.
En època contemporània l’embranzida de la Revolució Industrial va donar un nou impuls i modificà la fesomia social del territori pontarrí, encara ancorat en la pagesia i les activitats menestrals tradicionals.
Centre Excursionista de Catalunya. Arxiu fotogràfic
L'explotació de la llana dels ramats per al tèxtil, amb l’assentament de la Fàbrica de teixits, filats i mantes Dies del Pont de Suert, significà l’aparició de nous sistemes de producció i, sobretot, la gènesi d’una nova classe social: els obrers.
No massa més tard arribà l’explotació de recursos naturals com ara el carbó, mitjançant l’activitat minera a Malpàs.
Explotació de les mines carboníferes de Malpàs a mitjan s. XX. Fundació ENDESA
L’esclat i els efectes de Guerra Civil Espanyola també es deixaren sentir a les nostres terres, que dreçaren amb tristesa en els seus angosts camins la desolació dels exiliats cap a França o dels refugiats jueus que fugien de la II Guerra Mundial, així com la repressió i l’ocupació militar durant la insurrecció de les guerrilles antifranquistes: els maquis.
L’autarquia econòmica del règim franquista propicià, a la segona meitat del segle XX, la gran eclosió i de l'aprofitament hidroelèctric de la força dels rius.
Amb l'arribada i assentament de l'empresa hidrolèctrica ENHER el territori es transformà per complet, a mitjan s. XX. Fundació ENDESA
La vila del Pont de Suert es convertí en el centre neuràlgic i d’operacions de l’Empresa Nacional Hidroléctrica del Ribagorzana-ENHER-. La població es multiplicà amb l’arribada de noves famílies de treballadors d’arreu i el paisatge natural i social va transformar-se de dalt a baix.
Emergí un nou El Pont de Suert al voltant de la nova església de l’Assumpció, d’arquitectura trencadora i fascinant, així com aparegué la colònia ENHER, model interessantíssim de colònia industrial únic als Pirineus.
Passada aquesta “febre de l’or hídric” el municipi s’ha abocat fonamentalment al sector serveis, comercial i del turisme, però encarà manté amb força una moderna activitat agrícola i ramadera centrada en la producció agroalimentària de caire ecològic, així com a les activitats d’aprofitament forestal.