Esglèsies
SANT SALVADOR D'IRGO
Edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals. La nau fou allargada cap a llevant, on es va obrir una porta. La porta situada a ponent, va ser tapiada. A la façana meridional es conserven dues finestres de doble esqueixada amb llindes de pedra tosca.
L'aparell és molt irregular, com a conseqüència de les diferents transformacions, malgrat que a la part baixa es conserven fragments del parament original. Pels elements constructius de les etapes més antigues, es pot emmarcar cronològicament com una obra rústega del segle XII.
Declarada de Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1992.
MARE DE DÉU DE LES NEUS D'IRGO
Església d'una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, precedit per un arc presbiteral.
L'edifici ha estat molt transformat. L'absis ha estat escapçat i s'afegí un cos a l'edifici, format per un porxo sobre la porta d'entrada, una capella i un campanar de torre. Finalment, al vessant nord es va construir una capella rectangular.
Per la seva tecnologia constructiva, es pot relacionar amb altres esglésies romàniques de la comarca que cronològicament s'emmarquen a la segona meitat del segle XII. Declarada Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1992
SANT CLIMENT D'IRAN
Es tracta d'una típica església romànica: d'una sola nau, coberta amb volta de canó i absis semicircular a llevant. Un arc presbiterial molt estret uneix nau i absis. La nau no té arcs torals, però sí dues impostes bisellades d'un arc toral que no es va arribar a fer.
Al centre de l'absis hi ha una finestra d'una sola esqueixada, realçada amb una arquivolta llisa. A la façana sud n'hi ha una altra de semblant, i a la de ponent, una de doble vessant.
La porta està situada a migdia i és força peculiar, ja que és feta amb una llinda suportada per blocs de pedra, al damunt de la qual hi ha un petit nínxol amb arc de mig punt, molt singular en esglésies romàniques del segle XII.
Sobre la façana oest hi ha un campanar d'espadanya de dos ulls.
SANTA MARIA DE VIU DE LLEVATA
El temple va ésser consagrat a Santa Maria el 28 de novembre de 1108 pel bisbe de Roda i Barbastre, fet que la converteix en l'església romànica més antiga de l'Alta Ribagorça.
És una església d'una sola nau, capçada a llevant per un absis. La nau està coberta a l'interior amb una volta de canó, dividida en tres trams per dos arcs torals. La façana de migdia i l'absis estan decorats amb un fris d'arcuacions, sota el ràfec de la teulada i la porta d'accés. Just en aquest punt, hi ha encastat un crismó esculpit.
La portada, al mur sud, s'estructura amb dos arquivoltes. L'arquivolta exterior està decorada amb motius d'escacs i descansa sobre dues columnes, decorades amb motius vegetals i de palma. A l'arquivolta interna, els capitells estan ornamentats amb motius figuratius humans barrejats amb altres de vegetals i amb motius zoomòrfics.
Al mur sud també es conserva la porta de baptisme, recuperada després de la darrera restauració.
El campanar es troba adossat a la part nord de la nau, prop de l'absis, de planta quadrada i més antiga a la part baixa i amb un cos vuitavat a la part més alta que allotja les campanes i que es va construir amb posterioritat.
Declarada Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1985, ha estat restaurada recentment amb dues fases d'execució (1992 i 2004).