EL MANOBRE MURRI
CARÀCTER LLEGENDARI
“El convent de Lavaix, aixecat a la confluència del barranc de Viu amb la Noguera Ribagorçana, era un dels grans monestirs de les valls pirinenques. Conten que un dels abats va recomanar als monjos que sobretot tinguessin cura de la teulada, perquè, com diu el refrany, "qui no plega la gota haurà de plegar la casa tota". Els monjos tenien cura de totes les teulades que cobrien les diverses dependències del monestir. Encara no veien que se’n passava la claror per una teula, anaven al Pont a avisar el Pere de Campi, l'encarregat del manteniment del monestir. L'home, per no quedar-se sense feina, apariava la gotera, però abans de baixar de la teulada, n'obria una altra. D'aquí ve la frase que diuen al Pont davant d'una situació que no s'acaba mai de solucionar: “Això sembla la gotera del convent.”
IDENTITAT MÍTICA I LITERÀRIA
L’home murri de classe menestral o baixa que enganya els poderosos és un personatge habitual en les llegendes populars. Representa l'astúcia i la capacitat de sobreviure en un món desigual, tot i trobar-se en desavantatge social, perquè desafia l’autoritat o les estructures de poder mitjançant l’enginy. Aquest tret distintiu el converteix en un símbol de resistència i crítica social. Malgrat oferir aquesta imatge de confrontació al poder, l’arquetip té una moralitat ambigua i no actua per un sentit de justícia col·lectiva, sinó que sovint ho fa per pura supervivència o interès personal.
Aquesta mena de protagonistes literaris solen viure al dia, sense preocupar-se per les conseqüències a llarg termini, cosa que evidencia el tòpic literari del ‘carpe diem’ en la seva versió més pràctica i menys filosòfica, però.
El seu caràcter literari es construeix des de l’humor i la sàtira per tal de desdramatitzar les dificultats i expressar una crítica velada al poder, sense desafiar-lo directament, però. Les fonts llegendàries i llibresques d’on prové són abundants. El trobem en literatures orientals antigues i també en els patrons dels protagonistes de les comèdies del teatre clàssic de Grècia i Roma. En relació amb les lletres hispàniques el murri tingué un gran predicament en la narrativa culta als segles XVI i XVII, on s’erigeix en màxim exponent el personatge de Lázaro de Tormes.
INDRET MÀGIC: MONESTIR DE SANTA MARIA DE LAVAIX
D’aquest monestir, situat als afores del Pont de Suert, i fundat a l’alta edat mitjana només en queden algunes restes arqueològiques negades per l’embassament d’Escales. Fou un dels cenobis més importants dels Pirineus.
De gran influència espiritual i política al territori va ser abandonat després de la desamortització de Mendizábal al segle XIX. Malgrat això, conserva una forta càrrega històrica i simbòlica, sent un emblema del patrimoni cultural pontarrí i ribagorçà.
Rutes a peu i BTT
El Manobre Murri: Paco Vidal
'Caràcter llegendari': Text extret de la Guia dels indrets mítics i llegendaris de la Ribagorça Romànica. Autoria de PEP COLL i fotografies de JEP de MONER. Ed. Cossetània (2012).