LES ENCANTÀRIES ESQUIVES
CARÀCTER LLEGENDARI
"La font de la Mola Encantada és molt xicarrina, un rajolinet que surt de la penya i cau damunt dels tolls del barranc. Demunt de la fonteta hi ha un forat arrodonit i ample com una soca d’arbre que cola cap a dins de la muntanya on viuen les encantàries (...) Conten a Sirès que les encantàries fan sortir sempre el mateix rajolinet d’aigua, tant, en temps de sequera com en època de pluges. La font no s’estronca mai, i l’aigua dels tolls en aquest tram del barranc tampoc. Al cor de l’estiu, encara que el barranc estigui sec, en aquest indret sempre hi ha aigua.
Les encantàries també regulen la temperatura de l’aigua: a l’hivern surt una mica tèbia i a l’estiu fresquíssima que dona gust de beure."
IDENTITAT MÍTICA I LITERÀRIA
Les encantàries als Pirineus són una figura fonamental en la mitologia i la tradició oral. Representen dones misterioses i sobrenaturals, sovint descrites com a belles i seductores, però amb un poder màgic que pot ser tant beneficiós com perillós. La categorització mitològica les emmarca dins de l’àmbit de les dones d’aigua, conegudes en altres tradicions com: nàiades, ondines o nimfes.
Són figures lligades a indrets específics, sobretot coves, rius i gorgs, que simbolitzen la sacralitat de la natura i la seva força inescrutable. Aquests espais les connecten amb el tòpic literari del ‘locus amoenus’ (lloc agradable).Estretament lligades a l’analogia entre aigua i vida, poden ajudar aquells que respecten les lleis de la naturalesa, però també castiguen els insolents o els que les transgredeixen. De caràcter esquiu es fan fonedisses si són molestades o si algú trenca el silenci sagrat del seu entorn i quefer. Sovint apareixen durant la nit o en moments especials (nit de Sant Joan al solstici d’estiu) i s’esmunyen a trenc d’alba; aspectes que reforcen la seva vinculació amb el misteri de la vida i els cicles naturals.
Són, en definitiva, una personificació retòrica de la natura com a entitat dual, que tant genera vida i abundor com la destrueix poderosament amb les catàstrofes.
Les narracions sobre encantàries sovint transmeten valors comunitaris, com el respecte a la natura i la convivència harmònica amb l’entorn.
INDRET MÀGIC: FONT DE LA MOLA ENCANTADA
Aquest raconet natural i preciós es troba al barranc de les Aubagues o de les Moles a la vora del poble de Sirès, que és a tocar del Pont de Suert, però que ja pertany a la Ribagorça aragonesa.
Rutes a peu
les Encantàries Esquives: Aïda Azamar, M. José Badia, Txell Morancho i Sílvia Palacín
'Caràcter llegendari': Text extret de la Guia dels indrets mítics i llegendaris de la Ribagorça Romànica. Autoria de PEP COLL i fotografies de JEP de MONER. Ed. Cossetània (2012).