LA PADRINA DE SUERT
CARÀCTER LLEGENDARI
"Com el mateix nom ja ho diu ben clar, la vila del Pont de Suert es forma de resultes de la unió de dos pobles: el Pont i Suert. La població de Suert era a la banda d'Aragó, al cap d'un serrat que s'aixeca una mica més avall de la Central Elèctrica. Conten que fa molts anys va venir una pestota del dimoni i la gent d'aquestos pobles morien a raig fet. Al Pont encara se'n van sortir bastant bé. Van fer un vot a Sant Sebastià i a Sant Roc, i entre tots dos sants els van lliurar de la pesta. Però els veïns de Suert queien com a mosques. Només hi va quedar una dona, que es va fer ama de les cases, de les finques particulars i dels comunals del terme. Quan la dona es va fer vella i ja no es podia valdre per ella mateixa, va proposar als del Pont que, si se'n feien càrrec, quan ella morís, els deixaria en herència el poble de Suert. I així va ser. A la mort de la vella es van ajuntar els dos termes i la població va passar a dir-se el Pont de Suert."
IDENTITAT MÍTICA I LITERÀRIA
L’anciana fundadora d’un poble o nació apareix en diverses tradicions mitològiques i literàries com un signe marcadament maternal i matriarcal, en el qual queda personificat l'origen d’una comunitat.
A la mitologia clàssica, sense anar més lluny, els Pirineus es van originar també a partir d’un mite femení: la bella Pirene, a qui l’heroi Hèracles (Hèrcules) seduí i enterrà sota un colossal amuntegament de roques després de la seva tràgica mort. Una evidència més que posa en relleu com la força creadora s’emmarca sempre entorn de la dona, en tenir la qualitat i capacitat de ser mare. En aquest context, la imatge de dona fundadora d’un poble té una connexió clara amb les antigues deïtats femenines dels cultes pagans orientats a la fertilitat i amb la reelaboració posterior que en feu el cristianisme, quan sincretitzà en la Verge Maria el concepte de mare de la humanitat.
En el cas de la padrina de Suert aquest caràcter literari també es pot alinear a la saviesa associada a la vellesa: ‘sapienta senex’. D’aquí que el metasignificat que desprèn com a guardiana de la memòria col·lectiva i transmissora dels coneixements essencials que asseguren la identitat del Pont de Suert.
INDRET MÀGIC: VILATGE DE SUERT
L’antic vilatge de Suert és situat en un tossalet, aigua avall de la vila del Pont de Suert. L’indret domina des de la banda dreta de la Noguera Ribagorçana tota la part baixa del Pla de Suert i es troba davant per davant del Cap del Frare i el monestir de Lavaix. Se cita ja en un document anterior a l’any 1 000 en el qual els comtes de Ribagorça el donaren al monestir de Lavaix. Posteriorment, l’any 1 018, els comtes Ramon III de Pallars Jussà i la seva muller Major de Ribagorça, en ratificaren al cenobi de Lavaix la possessió amb tots els seus homes i drets comtals. A partir del s. XII la seva importància anà minvant en favor de la nova vila del Pont i acabà despoblat a les darreries de l’edat mitjana.
Rutes a peu
La Padrina de Suert: Marisol Pérez
'Caràcter llegendari': Text extret de la Guia dels indrets mítics i llegendaris de la Ribagorça Romànica. Autoria de PEP COLL i fotografies de JEP de MONER. Ed. Cossetània (2012).