LA MOSSA I EL DIMONI
CARÀCTER LLEGENDARI
“Les minyones que servien a la masia de Raons havien d'anar a buscar l'aigua molt lluny de casa. Un dia al capvespre la minyona tornava de la font carregada com una burra amb tres ferrades plenes, dues penjades al collader i l'altra a la mà. Cruixida pel pes i enrabiada per fer d'escarràs, va renegar que donaria qualsevol cosa per tenir l'aigua prop de casa. Fins i tot seria capaç de donar l'ànima al diable. De cop, com si hagués sortit de davall d'una pedra, va veure que s'acostava un desconegut, un viatger que devia venir de Gotarta. Era un home de mitjana edat, que caminava i vestia amb elegància, tot un senyoràs de ciutat. Saludà educadament la noia, va confessar que havia sentit el seu desig i que ell hi podia posar remei. Si li donava l'ànima, ell era capaç de portar-li l'aigua a casa, fins a la cuina. Aquesta mateixa nit, va insistir, abans que canti el gall. La noia, que s'ho va prendre com una broma, li va seguir la veta. Va dir tot rient que d'acord, que acceptava el tracte. Quan va caure la nit, es van començar a sentir sorolls estranys pels serrats de darrere la masia. Una remor que semblava venir de sota terra, cada cop més forta com si s'anés apropant, tan forta que les parets de la casa tremolaven com un flam. La minyona llavors es va recordar del senyor desconegut. Ben esfereïda, va confessar a la mestressa la trobada amb el misteriós cavaller i la conversa que havien tingut.
La senyora de la casa, que de tot se sortia, li va dir que aquell senyoràs era ni més ni menys que el diable, però que no patís que ella ho solucionava. Agafà una galleda d’aigua, entrà al galliner i l’abocà damunt del gall. La bèstia va llençar un quiquiriqui i a l’acte ressonà un tro com si hagués caigut un llamp. En sortir a fora van sentir remor d’aigua, com un bullidor que surt de terra, i de seguida van veure que més avall, a la part baixa del tros, es formava una bassa.
Es veu que el dimoni, en sentir cantar el gall, va haver d’interrompre la mina que excavava des del barranc de les Lloses i l’aigua sortia fora i s’embassava. Aquest és l’origen de la Bassa del Dimoni.”
IDENTITAT MÍTICA I LITERÀRIA
Les narracions on el dimoni compra l’ànima d’una donzella no només són una reflexió sobre la vulnerabilitat humana, sinó també una afirmació de la confrontació permanent entre la innocència i la perversió. Aquesta mena de relats connecten amb altres fonts literàries de la tradició occidental, com ara les relacionades amb el mite de Faust.
Des d’una altra perspectiva, la presència activa del dimoni temptador en la vida quotidiana i la capacitat d’evitar-ne la seducció provocada per les falses promeses era, antigament, un model d’aprenentatge usual per al jovent. La superació de proves iniciàtiques i de reptes freqüents de l’ordre existencial, que el transcurs i l’atzar de la vida els presentava durant aquest període vital, suposava el seu reconeixement social com a persona adulta i, per tant, membre de ple dret dins de la comunitat a la qual pertanyia. Els Pirineus, sempre misteriosos i salvatges, actuen com a escenari perfecte per a aquestes històries. La rotunditat dels seus paisatges naturals el converteixen en un espai idoni des d’on il·lustrar la convivència i la tensió constants entre el bé i el mal.
INDRET MÀGIC: BASSA DEL DIMONI DE RAONS
La masia de Raons es troba en una plana entre els pobles de Gotarta, Esperan Erillcastell i Malpàs. La bassa queda un centenar de metres més avall del mas.
Rutes a peu
La Mossa i el Dimoni: Cecília Medina i Sergi Medina
'Caràcter llegendari': Guia dels indrets mítics i llegendaris de la Ribagorça Romànica. Autoria de PEP COLL i fotografies de JEP de MONER. Ed. Cossetània (2012).