LA GEGANTA DE CADOLLA
CARÀCTER LLEGENDARI
"En temps antics el tram de la vall de Cadolla que va des de Pinyana fins al pla de Corroncui estava cobert per les aigües, formant un estany. Vora l'estany hi vivien bruixes i encantades, dones fantàstiques que tenien poders màgics i coneixien els secrets de les herbes remeieres.
Un bon dia, la llegenda no explica per què, en aquestes contrades una encantada de dimensions gegants va arrencar cinc cantals enormes de la muntanya que tancava l'estany per la banda de migdia, i les aigües es van escórrer ribera avall fins al riu Bosia. Es va formar llavors el congost de Pinyana, que d'aquesta manera rep el nom d'Estanyobert.
La geganta es carregà a l'esquena les roques que havia arrencat. La llosa més grossa, de tres metres de llarg per dos d'ample, se la va posar damunt del cap com si portés un càntir d'aigua. Se’n posà dues més sota les aixelles i el parell que quedaven les lligà amb una soga i se les penjà al coll, una al davant i l'altra al darrere.
I amb aquesta càrrega de rocs la donassa va tirar costes amunt cap a les muntanyes de llevant del riu. Tot i el pes, no parava de filar amb les mans encara que li quedaven lliures. En arribar a la carena que separa el bosc de Sarroca de la vall de Cadolla, es va ajupir com si volgués fer un riu, però en realitat va caure morta de fatiga. I així va ser com es formà la cabana de roques coneguda com la Casa Encantada."
IDENTITAT MÍTICA I LITERÀRIA
Els gegants són una figura recurrent a la literatura de tradició oral a moltes cultures. Aquests personatges conformen una nissaga d’éssers colossals anteriors a l’existència de la humanitat.
Sovint s’associen a paratges inhòspits (muntanyes, coves o boscos profunds), els quals encarnen la imatge d’una natura indòmita, amenaçadora i violenta, que es defineix mitjançant el tòpic literari del ‘locus horribilis’ (lloc aterridor), en contraposició al ‘locus amoenus’, que és el lloc amable i idíl·lic. Aquests trets distintius els modelen com un símbol de les forces de la naturalesa i les energies primigènies del cosmos, perquè duen a terme reptes formidables i impossibles de realitzar per a les persones.
El mite del gegant és una constant en totes les cultures. Tenim gegants bíblics, com ara Samsó, sant Cristòfol o Goliat; gegants mitològics com Hèrcules o Polifem. En els territoris de l’Alt Pirineu trobem llegendes, com aquesta que ens ocupa, a partir de la qual podem establir un lligam amb els ‘mairuak’; gegants del corpus mitològic basc, que es caracteritzen per ser grans constructors i arquitectes megalítics. Signe que sembla conduir-nos al substrat cultural pirinenc d’influència d’arrel èuscar, tan present en altres camps del coneixement com, per exemple, l’anàlisi toponímica.
Els defectes morals que els solen caracteritzar són la desmesura i la supèrbia, exemplificats en aquest relat; valors negatius molt presents a la literatura moralitzant d’arrel medieval.
INDRET MÀGIC: DOLMEN DE LA CASA ENCANTADA
És un sepulcre megalític voluminós de cambra datat entre el calcolític i el bronze mitjà (2 200-1 200 aC). Les lloses són ben grans i es troben ennegrides a la part interior pel fum de les llars que els pastors hi encenien, en considerar-lo una cabana.
Se situa a l'extrem sud-oest del municipi del Pont de Suert, a prop del poble de Pinyana just a la divisòria amb el terme municipal de Senterada, als contraforts de la serra de Comillini a 1 380 m d’altitud.
Rutes a peu
La Geganta de Cadolla: Rosa María Sainza
'Caràcter llegendari': Guia dels indrets mítics i llegendaris de la Ribagorça Romànica. Autoria de PEP COLL i fotografies de JEP de MONER. Ed. Cossetània (2012).