ELS GEGANTS ENCEGATS
CARÀCTER LLEGENDARI
"La cova de Pustellí, avui petita com una cabana de pastor, abans s'enfonsava cap a dins de la penya, on formava una sala ampla i de sostres alts. La gent de Sarroqueta (...) sabien que hi vivia un gegant, un matalot de tres o quatre metres d’altura, que anava vestit amb pells de corder com un salvatge i que només tenia un ull, un ull enorme clavat al mig del front. El gegant tenia un ramat d’ovelles que tancava a la mateixa cova i que treia a pasturar cada dia per les costes.
Un pastor de Sarroqueta que se les donava de llest (...) un dia aprofitant que el gegant era una mica lluny amb el bestiar, es va esmunyir dins de la foscor de la cova. (...) Les brases d’un foc mig apagat donaven una mica de claror (...) i més enllà veié una mena de brasa rodona que s’havia encès de cop i es movia. No era una brasa sinó l’ull d’un altre gegant, igual com el fora.
Quan el pastor se’n va adonar ja era massa tard per fugir: el gegant corria cap a l’entrada i tancava la porta amb la roca feixuga que feien servir de porta. (...) A còpia d’hores d’escalfar-se el cap, va anar teixint un pla, l’únic que hi devia haver per escapar-se. Es va abrigar l’esquena amb la pell d’un dels corders que els gegants s’havien menjat i es va anar acostant cap a la claror de les brases, a poc a poc (...) va agafar els esmolls, els va acostar de punta a les brases (...) i quan les puntes eren ben vermelles, va agafar amb les dues mans aquestes tenalles enormes (...) i va enfonsar les burxes als ulls dels gegants. (....) Ells bracejaven sense poder veure qui els havia ferit d’aquella manera tan bestial.
De seguida van comprendre que era un humà qui els havia atacat. (...) Mentre un d’ells esvalotava per dins el bestiar, altre va fer córrer un parell de pams la llosa de la porta de manera que les bèsties només poguessin sortir d’una en una. Grapejava el llom de l’ovella o corder i deia: ‘Passa llanut!’ i deixava que la bèstia sortís. No va notar que l’humà se li escapava abrigat amb una pell de corder, tan tendra que la tenia ben enganxada al cos.”
IDENTITAT MÍTICA I LITERÀRIA
És evident que aquesta llegenda és una adaptació pirinenca del mite clàssic de Polifem, que apareix a l'Odissea d'Homer, quan Odisseu (Ulisses) i els seus homes arriben a una illa habitada per ciclops, gegants d'un sol ull. L’heroi, conegut per la seva astúcia, idea un pla per escapar i escalfa un tronc punxegut i crema l'ull únic del ciclop i el deixa cec. En la fugida, ell i els seus homes s'amaguen sota les panxes de les ovelles del ciclop, que els deixa sortir de la cova pensant que són animals en fregar-los el llom llanut.
El pastor de la cova de Pustellí, com Odisseu, encarna l’astúcia, la intel·ligència i simbolitza la superioritat de l’enginy humà per damunt de la violència de l’irracional, que representen els gegants. Una antítesi clara de civilització versus barbàrie.
INDRET MÀGIC: COVA DE PUSTELLÍ
La cova de Pustellí s’obre en una penya, que queda damunt de l’antic camí que unia Sarroqueta amb Castilló de Tor.
L’entrada de la cova és visible des de la carretera L-500 que condueix a la Vall de Boí, poc abans d’arribar al darrer poble esmentat.
Rutes a peu i en BTT
Els Gegants de Pustellí: Carlos Cierco i Ramon Miquel
'Caràcter llegendari': Text extret de la Guia dels indrets mítics i llegendaris de la Ribagorça Romànica. Autoria de PEP COLL i fotografies de JEP de MONER. Ed. Cossetània (2012).