EL PASTOR INCRÈDUL
CARÀCTER LLEGENDARI
"Segons conta la tradició religiosa, uns pastorets van trobar al capdamunt d'un serrat de vora Buira una pedra arrodonida com una mola, amagada entre els matolls. En ser rodona, els va fer gràcia d’arrullar-la costes avall i la pedra va rodolar molt lluny fins que va desaparèixer al cul d'un barranc. L'endemà els pastors van trobar la pedra al mateix lloc i ells van estimbar-la altre cop. Van jugar quatre o cinc dies a arrullar la pedra, fins que van pensar que allò no podia ser i van consultar el prodigi amb el capellà de Buira. Els va dir que es tractava d'un senyal diví i que s'havia d'aixecar al cap d'aquell serrat una capella dedicada a la Mare de Déu. I van construir una ermita en aquell mirador. La pedra que pujava sola costa amunt, van paredar-la al mur de l'ermita, prop de l'altar presidit per una imatge anomenada Mare de Déu de la Mola. El dia de l'aplec a la Mare de Déu de la Mola, que s'escau l'últim dissabte del mes de maig, acudien a l'ermita els set pobles veïns del voltant de la muntanya: Buira, la Torre, Bonansa, Sirès, Espollà, Gavarret i el Pont de Suert. En arribar a la capella, les noies acostumaven a ficar el dit dins del forat de l'eix de la mola encastada a la paret, perquè així trobarien un xicot per casar-se. Altres tocaven la pedra per saber com seria l'estiu. Si la trobaven humida, volia dir que seria un estiu de pluges; si era eixuta, malament rai, perquè si la verge no hi posava remei, patirien sequera.”
IDENTITAT MÍTICA I LITERÀRIA
L'arquetip del pastor és recurrent a les llegendes pirinenques. Arrelat a la terra i en contacte directe amb la natura, mostra un coneixement profund de l’entorn. Esdevé sentinella del paisatge i responsable de mantenir l'equilibri entre l'home i la natura.
Símbol de la vida senzilla i austera, en la seva figura s’hi reconeix la puresa de la condició humana. En literatura aquesta visió queda fixada en el tòpic del ‘bon salvatge’, des del qual s’afirma que l’ésser humà es considera bo per naturalesa. Bondat, però, que es corromp quan abandona el contacte amb la natura i passa a formar part de la civilització. És per això, que els pastors literaris viuen en llocs aïllats i esdevenen intermediaris entre el món terrenal i el diví, cosa que els atorga una saviesa ancestral; fet evident en aquesta llegenda, que entronca directament amb les devocions de les marededeus trobades o aparegudes al nostre territori. Sota aquesta òptica es pot establir una sinonímia real amb la biografia de la pastora més mediàtica dels Pirineus en relació amb l’experiència mística i els fets de naturalesa divina: Bernardeta Sobirós, la vident de Lorda (Lourdes) a la Gascunya (Occitània), qui també compleix les mateixes condicions i experimenta una similar seqüència de fets com els que se succeeixen en la troballa de la Mare de Déu de la Mola.
En relació amb aquesta llegenda hi ha un altre factor clau a tenir en compte, que és: la mola de molí. El culte a les pedres és d’origen primitiu i es reflecteix, clarament, en l’herència megalítica. Les pedres grans o singulars han estat sovint venerades com a manifestacions de forces sobrenaturals i, des d’antic, se’ls han atribuït poders curatius, protectors o profètics. En moltes llegendes, les pedres són les protagonistes indiscutibles en tenir vida pròpia i contenir poders màgics.
També és evident com el cristianisme aprofita, substitueix i adapta aquestes creences paganes en associar-les a la Verge Maria. Exemples àmpliament coneguts són devocions a la Mare de Déu com ara Montserrat o el Pilar, les quals també es troben vinculades al poder sagrat de les pedres.
Les moles de molí, a més, són elements petris carregats de simbolisme. En general, se les relaciona amb la transformació espiritual, la fecunditat, la maternitat, el cicle de la vida i el pas del temps.
INDRET MÀGIC: ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE LA MOLA
El santuari de la Mare de Déu de la Mola és situat a 1 381 m d’altitud, al terme municipal de Bonansa, a la Ribagorça aragonesa. Es troba al capdamunt del serrat del mateix nom i abocat al Pont de Suert, tot dominant les distintes valls de la Noguera Ribagorçana. És un edifici d’origen romànic a l’interior del qual hi ha la mola sagrada. A l’Església Vella del Pont de Suert, seu de la Col·lecció d’Art Sacre de la Ribagorça, es custodia la talla, també romànica, d’aquesta advocació mariana de gran anomenada i devoció populars.
Rutes a peu
El Pastor Incrèdul: Xavier Ballarín
'Caràcter llegendari': Text extret de la Guia dels indrets mítics i llegendaris de la Ribagorça Romànica. Autoria de PEP COLL i fotografies de JEP de MONER. Ed. Cossetània (2012).