al contingut a la navegació Informació de contacte

EL FRARE AVARICIÓS

7_FRARE_AVARICIÓS_2.jpg

CARÀCTER LLEGENDARI
"Un frare avariciós va robar una nit el tresor del monestir de Lavaix i va fugir cames ajudeu-me en direcció al Pont de Suert. No havia fet gaires passes quan Déu el va castigar convertint-lo en una pedra. Encara es pot veure avui en la roca coneguda com lo Cap de Frare. Conten que el fabulós tresor del monestir que se n’enduia el frare es troba colgat no gaire lluny de la penya. Però sobre aquesta qüestió hi ha moltes opinions. Altres diuen que el tresor encara és per les ruïnes del convent i que la peça més valuosa és un santcrist d'or massís. Altres el situen al terme de Ventolà, o vora Montiberri o a la Faiada de Viu, exactament sota la primera cornera que toca el sol la matinada de Sant Joan."
IDENTITAT MÍTICA I LITERÀRIA

La imatge de l'avar és un símbol de l’entrega als vicis mundans. Quan aquesta mena de personatge adopta una fesomia religiosa s’hi afegeix, a més, la pèrdua i negació dels principis bàsics de la doctrina cristiana: fe, esperança i caritat. Per això, les llegendes que l’inclouen solen culminar amb un càstig diví, que en la tradició pirinenca molts cops implica la metamorfosi en pedra: l’adquisició d’una nova naturalesa erma i inert, que s’identifica amb la deshumanització i la mort espiritual, quan hom opta per una conducta esgarriada.

La vilesa del fet queda literalment gravada al paisatge com a advertència immutable i implacable de justícia, entesa com a virtut moral, per a futures generacions. Una lliçó adoctrinadora fossilitzada en l’entorn natural proper, que es desenvolupa a partir dels tòpics ‘vanitas vanitatum’ (vanitat de les vanitats) i ‘memento mori’ (recorda que has de morir), en els quals se sintetitza l’estupidesa de malaguanyar la vida per la dèria d’obtenir allò que és només material.

H8_FRARE_AVARICIOS.jpgEn el cas que ens ocupa, cal tenir en compte que el marc mental cristià, de gran influència a la societat pirinenca del passat, se sosté en el fet que els nostres béns i existència són efímers i, consegüentment, la mort i el retiment de comptes davant Déu inevitables. Per tant, l’abdicació de la transcendència de l’ànima, que aporta aquest caràcter de llegenda centrat en la voracitat d’acumular guanys terrenals desemboca, en ser petrificat, en la negació de la mateixa condició d’ésser humà.

INDRET MÀGIC: CAP DEL FRARE

21 A_Pont de Suert Cap del Frare.jpgÉs una formació rocosa emblemàtica situada a prop de les restes del monestir de Santa Maria de Lavaix, al Pont de Suert. La roca recorda la silueta d’un bust humà, que la tradició oral s’ha ocupat d’associar al frare petrificat, avariciós i corrupte, de la llegenda. El Cap del Frare és un element del paisatge de gran interès etnològic en un indret natural de gran bellesa.

localizacion-gps.pngCom arribar-hi?

ruta.png Rutes a peu

camara.png El Frare Avariciós: Sinto Casimiro
derechos-de-autor.png⁣ 'Caràcter llegendari': Text extret de la Guia dels indrets mítics i llegendaris de la Ribagorça Romànica. Autoria de PEP COLL i fotografies de JEP de MONER. Ed. Cossetània (2012).
Altres fonts bibliogràfiques: BELLMUNT, Joan: Fets, costums i llegendes. Alta Ribagorça. Ed. Pagès Editors (1990); COLL, Pep: Muntanyes Maleïdes. Ed. Empúries (1993) i Viatge al Pirineu fantàstic. Ed. Empúries (1997); COY COTONAT, Agustín: Sort y comarca Noguera Pallaresa. Imprenta y litografía de la Viuda de José Cunill (1906); PONS, Sebastià: "Lavaix un espai sota l'empremta del mite de l'etern retorn". Lavaix, un monestir entre la realitat i la llegenda [catàleg d'exposició] (1999); OBIOLS, Joan: El desert verd. Ed. Garsineu (2000); VIOLANT, Ramon: El Pirineo español. Ed. Plus-Ultra (1949); VERDAGUER, Jacint: Excursions i viatges (a cura de N. Garolera). Ed. Barcino (1993)
derechos-de-autor.png⁣ 'Identitat mítica i indret màgic': Sebastià Pons
derechos-de-autor.png Imatges: 'Caràcter llegendari': Guillem Medina; 'Indret màgic': Jep de Moner
derechos-de-autor.png Ruta a peu 'Wikiloc': @visitelpontdesuert