LES BUGADERES AGOSARADES
CARÀCTER LLEGENDARI
“Conten que un dia un parell de dones de Viu de Llevata van anar a rentar la roba a la font del Mas, vora el barranc d'Adons. Un cop feta la bugada, van estendre les peces damunt de les gavarreres i matolls de vora la font i van enfilar cap al poble per fer altres feines mentre la roba s’eixugués. Quan s'havien allunyat una mica, van poder veure ben bé com els pispaven la roba. Els lladregots eren dones, unes dones misterioses que vivien més amunt a la cova del Xant, i que no es deixaven veure mai amb la claror del dia. Pel poble, alguns deien que eren encantats, altres que no, que eren bruixes malvades i que calia anar amb compte. Fossin el que fossin, les bugaderes de Viu van pujar fins a la cova, decidides a reclamar el que era seu. I mai més se’n va saber re. Diuen que les dones van quedar encantades per sempre més allà dintre, i que qualsevol que gosi a posar els peus en aquells forats no en pot sortir mai més.”
IDENTITAT MÍTICA I LITERÀRIA
Les bugaderes com a caràcter literari ocupen un lloc destacat dins de l’imaginari popular. Esdevenen una metàfora entre el natural i el sobrenatural, que s’exemplifica en l’acte de rentar com a acte de purificació, tant físic com espiritual.
També se les associa a l’erotisme femení, expressat en els gestos compassats del seu quefer i la frescor de l’aigua.
En desenvolupar una feina ritualitzada fora dels límits estrictes de la casa pairal als rentadors, fonts o basses als afores dels pobles (indrets allunyats que escapaven de la vigilància, el control familiar i on podien parlar sense embuts, prendre decisions i sentir-se lliures) ha resplendit en elles el reflex de la valentia i la independència personal.
La seva ubicació com a arquetip literari, a mig camí entre el clixé social bondadós de la dona domèstica i el malèfic de dona aïllada i solitària (considerada ‘de facto’ una bruixa), constitueix un model intermedi, que ens parla dels perills de vorejar i traspassar la frontera moral que separa el paisatge civilitzat de la natura apassionada i desfermada.
INDRET MÀGIC: COVA DEL XANT
Aquest avenc és format per uns forats triangulars, units per un pati al davant tancat amb paret de pedra. Es troben a un parell de quilòmetres de Viu de Llevata en direcció llevant, damunt d’un serrat del riuet que baixa dels prats d’Adons i Corroncui. Els forats de la llegenda se situen a l’indret de les Campanuixos i són visibles des de la carretera N-260 abans de passar el pont d’Estanyabero.
Rutes a peu
Les Bugaderes Agosarades: Emma Mena i Ylenia Garasa
'Caràcter llegendari': Guia dels indrets mítics i llegendaris de la Ribagorça Romànica. Autoria de PEP COLL i fotografies de JEP de MONER. Ed. Cossetània (2012).